La Fundació Sant Llàtzer remunta els seus orígens pels vols del 1556, quan l’Hospital Sant Llàtzer donava acollida als serveis hospitalaris. Més tard va fusionar-se amb la Casa de Caritat, va prendre el nom  d’ Hospital-Casa de Caritat Sant Llàtzer i va sumar  a les seves funcions les de beneficència,  acolliment d’infants i cura d’ancians.

No és fins al 1869 que es trasllada a l’actual emplaçament (antic convent de Sant Francesc).

Des d’aleshores fins ara, aquesta institució ha anat sofrint canvis en la seva classificació jurídica i la seva governança, i fins hi tot,  ha augmentat la seva aportació a la ciutat  quan així s’ha necessitat, com per exemple el 1933, quan es va construir un pavelló per a malalts amb tuberculosi, o el 1950, quan es decideix traslladar tota la part residencial a la recentment estrenada Casa de l’Ancianitat, de l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Terrassa, i finalment, el 1960, s’inaugura la Clínica del Remei, destinada a fer activitat obstètrica i quirúrgica amb tant d’encert i bona acceptació que, el 1977, la institució deixa de fer acolliments i acompanyaments i passa a  dedicar-se exclusivament a l’activitat asistencial.

Una vocació que ve de lluny:

L’octubre de 1961, per iniciativa d’una persona vinculada a la Creu Roja i sota l’emparament de l’Hospital de Sant Llàtzer, es comencen a impartir classes teòricopràctiques d’Infermeria i no és fins al curs 1966-67 que s’inicien les gestions per assolir una escola  oficial d’ajudants tècnics sanitaris (ATS) a Terrassa,  i així es reconeix l’escola  femenina d’Ajudants Tècnics Sanitaris .  Aquesta activitat es clausura el 1980 amb motiu de l’elevació a diplomatura dels estudis d’Infermeria.